Borges o Cortázar?


Aquest post tracta de literatura i és llarg. Si no teniu temps o no us agrada la literatura no us l’aconselle. Esteu previnguts.

Efe de jovenent era borgià, molt. Borges era sense dubte el seu autor favorit. El va llegir a l’autobús anant cap a la Universitat. I després se’n va comprar les obres completes (que en cas de Borges són incompletes, però això és una altra història). Efe l’altre dia parlava amb A. i li va contar que amb la Historia universal de la infamia recorda haver sentit un plaer gairebé físic que no li va saber descriure. Continua sense saber descriure’l, és clar. Tampoc ha passat tant de temps. Ara se li ocorre de dir que si bé no va arribar a l’orgasme, poc li va faltar. És una exageració, és clar. Però així s’entén.

[@more@]

Ara, però, Efe ha canviat i és cortazià.
Llegia fa poc al César Aira que
Borges és infinitament
superior a Cortázar, que ens
agrada Cortázar perquè ens acosta a l’adolescència. El César Aira té raó i no.
Que Cortázar té una proporció de llibres dolents superior a la de Borges (que
també en té, feu-li una ullada a Para las
seis cuerdas
) és un fet
indiscutible. El mateix Cortázar reconeixia, per exemple, que el Libro de Manuel era un llibre fallit.
I si ell ho diu…

La qüestió, però, és una altra de diferent.
Borges tenia mal gust per als sentiments, era allò que es diu un sentimental i
quan s’enamorava d’una dona l’empaitava de manera onsessiva i se n’enamorava
com un xiquet (aclariment necessari, en això Efe continua sent borgià). Per
això quan escrivia, directament suprimia els sentiments i les emocions. Els
contes de Borges i els seus poemes anaven adreçats al cervell, a la raó i no a
l’ànima, ni al cor. Els contes de Borges són freds, cerebrals. Aquesta és la
mena de literatura que agrada a Efe, per això sempre ha estat borgià.

I Cortázar? Podem dir que la literatura de
Cortázar no estiga adreçada al cervell? A Efe li sembla que no. Passa, però,
que Cortázar tenia millor gust que Borges. No sols li agradava el jazz, que ja
és (i en canvi Borges em sembla escoltava unes músiques infumables*) sinó que
s’enamorava de dones magnífiques, traductores de Calvino i s’enamorava de
manera el·legant. Si és que algú es pot enamorar de manera elegant, és clar.
Per això, Cortázar s’arriscava més. I apareix el jazz als seus llibres (quina
música posaríeu a Borges?) i, també apareix una certa voluntat moral de l’autor
i la política. És simptomàtic, Cortázar vivia a París i escrivia sobre
l’Argentina i sobre París, és clar. I en canvi, Borges vivia a Buenos Aires i
escrivia sobre l’Arcàdia. Dit d’una altra manera, Cortázar s’arriscava a
esquivocar-se i a fer llibres que no eren bons. Borges no. No sols per la
política, sinó per allò que explicava abans dels sentiments.

Efe, ja ho sabeu, va ser protoescriptor, per
això no entén que César Aira no ho tinga en compte això que l’art és risc, no
només és risc, però el risc en forma part. Com la vida, em direu. I tant. I els qui
coneixen la biografia de Borges sabran que no va viure. Per això els seus llibres
són com són i estan més enllà de la vida. Més enllà sense arribar-hi, però.

Per tot plegat, a Efe li continua agradant
Borges, molt, però posats a ser alguna cosa és cortazià.

PS: Perdoneu pel munt de faltes que tenia aquest post. L’he escrit a corre-cuita just abans d’anar a la Universitat i no l’he pogut corregir fins ara

* Veieu als comentaris el fet per ONIX.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Borges o Cortázar?

  1. Abis diu:

    Boniques disquisicions. A mi, la frase “tal autor és millor que qual” em sona a podrit, quan llegeixo coses d’aquest calibre em cago en la crítica literària.
    A mi m’encanta la Duras, que treu tot el seu fetge i en fa paté davant teu, una delicia, una delicatessen.
    Et recomano una “cançó” dels Antonia Font, del darrer disc(“Batiscafo Katiuskas”), que es diu “Tonto”, si no l’has escoltada ja. Espero que t’agradi.

  2. tirai diu:

    no volia ser la primera a deixar cap comentari, espero que no hagis espantat als teus possibles lectors amb l’advertiment previ.
    Anem per parts, no conec prou a Cortázar o a Borges per estar o no d’acord amb el que dius d’ells (n’he llegit alguna conte, però poc més). Per tant, no em ficaré amb quin dels dos m’agrada més.
    El que m’interesssa, és el que comentes de la vida de cadascú: Podríem arribar ala conclusió que com més descontrol tens de les teves emocions i sentiments, més escrius de manera racional? Bé, això és una generalització i no crec que sigui certa, no ho és, segur! Però en el cas de Borges si que ho era. I Cortázar, com que ja “s’avenia” amb els seus sentiments i emocions podria “arriscar-se” i escriure sobre això.
    Per cert, m’agrada que et declaris cortazià, bona tria! La vida és millor agafar-la des d’aquest posició.

  3. Abis diu:

    tirai: jeje, l’hem escrit alhora… Ahir també em va passar al meu bloc i va ser molt divertit

  4. onix diu:

    D’antuvi genial el post peró…..
    Em sembla que avui discutirem !! que m’has posat el dit a la nafra !! que dic el dit!!! El puny!!! Ai ai aiii be….. a mi hi ha dues paraules que no s’hem poden dir i menys juntes (Borges i Cortázar), sort que amb això que lo d’escriure no es lo meu i que no sintetitzo no atabalaré massa ,es la sort de la gent que xerrem per els colzes , al escriure mesurem o s’intenta …
    Intentaré resumir ….. que es això que a Borges li agradava una musica infumable?
    Com li pots dir al Tango infumable ? a mes ell gaudia del tango de principis del xx
    Un tango sense corse fane i descangallao , els mes puristes en dirien groller ,però jo en aquestes grolleries hi veig l’essència , la seva poesia ha inspirat grans milongas ! (llegiu això amb to acalorat eh)
    l’influencia de Borges es veu en les interpretacions d’un dels mes grans Astor Piazolla ,a mes en alguns dels seus llibres deixa entreveure lo molt que l’hi agrada l’opera si mal no recordo en elde Evaristo Carriego ,Sobre cortazar serè molt breu simplement Soc un Cronopi .crec que molts ja ho han intuït xDDD

  5. efe diu:

    Ups, tens raó Onix. Evidentment no em referia al tango. I tant que no. Demà més.

  6. efe diu:

    Ui, no, no, no és la lluna. Amb això del tango tens tota la raó i una mica més. Evidentment no hi pensava quan vaig escriure que Borges escoltava músiques infumables. Amb la cosa de l’òpera arribaríem a les mans. Però no sé per què continue tenint la imatge mental (si es pot dir així) que el Borges escoltava música dolenta. En conec una mica la vida. I diguem que el que no recorde és com he arribat a aquesta conclusió, però és una idea que tinc al cap i deu haver-hi arribat d’alguna manera.
    De tota manera de la relació entre Borges i el tango ja en parlarem una altre dia que no semble que m’estic justificant per haver clavat la pota.
    Au, ja està. (Ahir no vaig poder escriure el comentari sencer)

Els comentaris estan tancats.